Del 3 d'octubre de 2015 al 29 de maig de 2016

 

PATRIMONI OCULT

L’exposició ens acosta a les petites i valuoses peces que formen part del patrimoni cultural i que estan en mans de particulars i col·leccionistes.

Estem acostumats a pensar en el patrimoni cultural com una sèrie d'obres de gran envergadura conegudes per tothom que donen caràcter a un moment històric determinat, però el patrimoni cultural és molt més que això, està compost per infinitat de petites peces que formaven part de la vida quotidiana de les  persones i els grups socials i moltes d´elles estan custodiades per famílies que han sabut reconèixer el seu valor.

L'exposició està formada per aquestes peces de col·leccionistes que no són fàcilment accessibles al públic en general. El seu títol, Patrimoni ocult, fa referència a aquesta característica, és per això que és una exposició singular que difícilment es podrà veure una altra vegada.

Les peces són obres pictòriques i escultòriques inèdites i podrem descobrir  des d'una talla romànica, fins a un quadre de Joan Miró.

El comissari encarregat de l'exposició és Jordi Alcazar, ha comptat amb la col·laboració de Joan Puigdefàbrega i de la Casa museu

 

 

Del 27 de març al 20 de setembre de 2015

Els escultors de Lluís Domènech i Montaner
Arnau, Gargallo i Masana


L’escultura aplicada a l’arquitectura va ser una de les arts que més va brillar al modernisme. En ella van treballar des d’escultors de la importància d’Eusebi Arnau a tallers que, de forma anònima, esculpien els detalls decoratius dels edificis modernistes.

Quan un escultor fa aquest tipus d’obra, la seva creativitat està al servei de la idea de l’arquitecte o del creador de la decoració. Són els encarregats de fer un model en guix, per tal que aquest prototip sigui la referència per traslladar la peça a la pedra o marbre com a material definitiu, tasca realitzada per escultors especialitzats.

Eusebi Arnau va ser l’escultor preferit de Lluís Domènech i Montaner. A Canet, Diego Masana és una presència fonamental. Però no van ser els únics, també un jove Pau Gargallo, i d’altres, van ser els intermediaris entre la idea primigènia de Domènech i Montaner i la pedra.
Però aquests guixos tenen un doble valor, perquè van ser conservats per Domènech i Montaner i, segurament, Ricard de Capmany; conscients de la vàlua d’unes obres on encara era patent la mà dels escultors.

Unes peces que, acompanyades d’una selecció d’escultura modernista, ens presenten un panorama del que va ser l’estatuària a la Barcelona del 1900.

Vicente de la Fuente

 

 

 

Del 25 d'octubre de 2014 al 8 de març de 2015

De casa forta a castell

Lluís Domènech i Montaner
i el Castell de Santa Florentina

El Castell de Santa Florentina representa un capítol d’extraordinari interès dins l’obra de Lluís Domènech i Montaner. Tal com avui el veiem, el Castell aplega un conjunt de fragments d’arquitectura procedents d’èpoques i de llocs diversos. Quatregrans capítols estructuren l’exposició: l’arquitectura del Castell. Les arts i els oficis. La família Montaner. El Castell i Canet de Mar.


L’arquitectura del Castell. Des dels seus orígens com a masia i casa forta a la seva reforma, l’arquitectura del Castell de Santa Florentina s’estudia en si mateixa i es posa amb relació als seus referents internacionals.


Les arts i els oficis. Tal com l’entenia Lluís Domènech, l’arquitectura aixoplugava les altres arts i els oficis i constituia una Obra d’Art Total. El paper dels artistes i els artesans era, doncs, clau per a la materialització d’aquesta idea.


La família Montaner. El Castell de Santa Florentina neix per satisfer les aspiracions aristocràtiques de Ramon Montaner i Vila. Ell, com d’altres caps de família de l’alta burgesia, volgué construir-se un passat i l’arquitectura fou el mitjà per materialitzar-lo.


El Castell i Canet de Mar.La inauguració del nou - vell Castell amb la presència del rei Alfonso XIII fou la posada en escena que representava l’assoliment d’aquell desig. Una fitaclau de la llarga relació del Castell de Santa Florentina amb Canet de Mar.

Enric Granelli Antoni Ramon

 

 

 

Del 17 de maig al 14 de setembre de 2014

 

Manuel Paratje, retratista.

Pioner de la fotografia professional a Canet

 

Manuel Paratje fou el pioner de la fotografia professional a Canet, on establí el primer taller fotogràfic als anys 20 del segle passat. Durant gairebé 30 anys, foren moltes les famílies que passaren pel seu estudi per immortalitzar moments rellevants de la seva vida. I així mateix, Paratje també fotografià esdeveniments singulars de la vida social canetenca: activitats culturals i esportives, festes i tradicions.
Anar a l'estudi fotogràfic a fer-se un retrat era tot un ritual.

Un esdeveniment a l'alçada de batejos i comunions, que responia a un sentit profund de perpetuïtat i de record. I Paratje féu del retrat un art, que fascinà els seus convilatans.

A l’exposició us presentem algunes de la seves imatges, la majoria cedides pels mateixos protagonistes i familiars, que ens mostren la història de l’activitat fotogràfica de Paratje i de retruc la de la vida social de Canet.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Del 12 de setembre de 2013 al 25 d'abril de 2014

EMPREMTES, LLUÍS DOMÈNECH I MONTANER A CANET DE MAR

La polifacètica activitat de Lluís Domènech i Montaner es va desenvolupar a molt diversos indrets. A Madrid, on va estudiar arquitectura i desprès fou diputat. A Comillas, Reus o Palma de Mallorca on construí edificis importants. A Barcelona, on tenia obert el seu despatx professional, on feia de director de l’Escola d’Arquitectura, i on la seva activitat política fou mes frenètica. Però dins d’aquesta geografia ocupa un lloc especial Canet de Mar. A la vila del Maresme hi podem trobar també una obra arquitectònica notable, però, sobretot, la masia Rocosa, un lloc tranquil, allunyat de l’efervescència cultural i política de la Barcelona contemporània, on Don Lluís pogué desenvolupar les primeres idees, sovint les més importants que es prenen, en la soledat creadora.

Des de l’any 1875, només un després de titular-se, i fins la seva mort l’any 1923, Lluís Domènech treballà íntimament a la masia Rocosa de Canet de Mar, la casa pairal de la seva muller Maria Roura. Lluny de la ciutat hi gestà els seus projectes tan arquitectònics com politics, així com les seves publicacions com arqueòleg i historiador.

L’exposició comença reconstruint la història de Can Rocosa des de els seus orígens fins l’actualitat. Una història que allà per l’any 1918 ens conduirà a la casa Domènech, projectada per l’arquitecte com a ampliació de la casa pairal. Les vicissituds varies per les que passen aquests edificis fins que esdevenen l’espai expositiu actual constitueixen els següents capítols de la narració.

L’atzar històric ha fet que la masia Rocosa s’anés poblant d’uns preciosos materials originals. Peces escultòriques i de ceràmica, prototips per les peces definitives que serien col·locades en els edificis de l’arquitecte, mobles, llibres i, per sobre de tots, varies capses amb plaques fotogràfiques que atresora la Casa Museu. Amb aquest conjunt documental, amb fotografies i correspondència familiar, amb croquis d’arquitectura (fets a la fantàstica taula articulada que es conserva a la masia Rocosa), amb apunts i fitxes dels seus treballs historicoarqueològics i dels seus viatges, es va tramant l’exposició que recrea la feina feta  per Lluís Domènech i Montaner a Canet de Mar.

Dins el conjunt de plaques fotogràfiques que constitueixen el fons de la Casa Museu destaquen les dedicades a la reproducció de motius florals, un material que referma el paper de la fotografia en el treball creatiu de Domènech i Montaner, ja que aquests estudis del natural son un dels temes cabdals del modernisme: la relació entre l’art i la natura.L’exposició es clou amb un estudi detallat -dut a terme per un equip de la Universitat de Barcelona dirigit per la professora Maria Teresa Sala- d’aquests motius florals posats en relació amb els seus models naturals. Aquestes “flors domenequianes” pertanyen totes, com es podrà comprovar a l’exposició, a la flora del Maresme.

ENRIC GRANELL, ANTONI RAMON.  Professors del Departament de Composició Arquitectònica de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona.     

 

 

 

 

 

 

 

LLuís Domènech, placa

 

Del 22 de juny al 18 d'agost de 2013

Josep Pla vist per Eugeni Forcano

Aquestes fotografies són el producte del petit recorregut que férem Pla, Forcano i jo amb motiu dels setanta anys. Hi ha, primer, les fetes a casa meva i després les del mas Pla i les del carrer Nou a Palafrugell, davant la casa on va néixer Pla, i al Pedró de Pals, el lloc estimat entre els estimats. Vénen després les de l’Escala. Va ser un dia aprofitat i era necessari que la conversa no s’esllanguís, perquè Forcano, de vegades d’amagat, altres donant temeràriament la cara, s’exposava a les ires de Pla per arribar al resultat positiu de les imatges d’aquest llibre. Forcano, amb la seva màquina, no parava mai de cercar un angle nou que deixés constància de l’escriptor i del seu entorn. Pla defugia tot el que pogués semblar un retrat d’estudi i el valor d’aquestes fotos té un gran pes documental i una qualitat poc comuna. A mig camí de la composició estudiada i el reportatge passavolant, Eugeni Forcano ha sabut copsar l’enorme humanitat del personatge que tenia davant i li ha donat forma i vida perdurables. Des d’ara per referir-nos a l’home Pla serà necessari consultar aquestes fotos. La lluita entre l’artista fotògraf i el gran escriptor s’ha acabat, però mai no podré oblidar aquell dia de març de 1967 en què tingué lloc una gran victòria de la imatge.

Fragment del text “Triomf de la imatge” de Josep Vergés, del llibre Josep Pla vist per Eugeni Forcano.

 

A l'ombra seductora de Josep Pla

Eugeni Forcano és un fotògraf inclassificable i en contínua evolució. Independent, solitari i amb un arrelat sentit de la pròpia llibertat. Resulta impossible enquadrar-lo en tendències, moviments o grups generacionals que solen ser més o menys ficticis. La seva professió li ha permès d’acostar-se a la gent i a les coses, de manera objectiva però també subjectivament. I en la seva maduresa encara mira com un adolescent sorprès tot allò que l’envolta.
Aquestes dosis de curiositat i d’emoció han fet possible A l’ombra seductora de Josep  Pla. Cada dia més addicte a la prosa de Pla, veu al mateix temps que llegeix, i aquestes imatges que li suggereixen uns certs temes tracta de plasmar-les després amb llenguatge de simbolismes. No resulta fàcil i el procés és lent; és el teixir i el desteixir de les idees i dels elements i demana gran poder de concentració. Però Eugeni Forcano és capaç d’aïllar-se encara que l’envolti una multitud.

Fragment del text “La fotografia com a generadora de metàfores” de Roser Martínez Rochina, del llibre A l’ombra seductora de Josep Pla.

 

 

josep pla

 


VESTIGIS DE MODERNISME, OBRIM EL TELÓ

Sala jardí de la Casa museu Lluís Domènech i Montaner

del 16 de febrer al 9 de juny de 2013

Obrim el teló és una recreació de les arts escèniques mitjançant les obres del fons
de la Fundació Abelló, juntament amb algunes peces procedents de l’Institut del
Teatre i del Museu de Cerdanyola. A partir de l’evocació escrita per Joan Abelló a
l’Hora del te, escollim les escenes que al·ludeixen al teatre, la música i la dansa,
síntesi de l’ideal de l’art total del Modernisme.

Carles Pellicer i Joan Abelló van entrellaçar les seves vides la primavera del 1946.
A través de les paraules del jove deixeble descobrim el caràcter del seu mentor:
“ el culte a l’amistat, a les coses belles i refinades a què ha consagrat la seva llarga
vida “.

L’any 1961, Joan Abelló publicà l’Hora del te, recordant els 3 anys de la mort de
Carles Pellicer. En aquesta exposició els records i les converses a l’hora de prendre
el te ens guiaran als espais recreats de l’oci d’ambdós artistes.

Obrim el teló inaugura el projecte d’una tríada d’exposicions (Obrim el teló,
Interioritats quotidianes, i Carles Pellicer, un “pompier”català), sorgeix del
descobriment dels vestigis excepcionals que Joan Abelló i Prat(1922-2008) havia
anat atresorant al llarg d’una intensa trajectòria a pintar. Per a ell, el
col·leccionisme d’art era una afició, mentre que la pintura era una vocació. Gran
part dels objectes procedien del que fou el seu mestre, el pintor Carles Pellicer i
Rouvière (1865-1959).

A través de les cites de l’Hora del te, l’exposició fa el viatge PARIS-BARCELONA -PARIS.

Carles Pellicer ens introdueix a l’exposició presentant-nos l’interior de casa
seva al Passeig de Gràcia, passant pel Paris de l’actriu Sara Bernhardt i tornant a la
Barcelona dels Putxinel·lis dels 4 Gats , amenitzat amb les obres teatrals i musicals
d’Apel·les Mestres i Enric Granados.

La dansa serpentina de Loïe Fuller i les dones papallones queden molt ben
representades , on teatre, dansa i cinema són els protagonistes de l’epíleg final de
l’exposició. 

 

 

 

 

  Antoni Samarra

· 100 anys després ·

13 de setembre de 2012 - 5 de gener 2013

    L'exposició consta de 50 peces originals d'Antoni Samarra, de les quals, 31 són olis, 15 són dibuixos i 4 escultures. Commemora la primera mostra de pintura que es va fer a Canet de Mar el 21 d'abril de 1912 (ara fa 100 anys) organitzada pel Foment Catalanista, propietari de l'edifici construït per Lluís Domènech i Montaner, avui día Biblioteca Gual i Pujadas.

L'artista treballava com a escultor al Castell de Santa Florentina i com a pintor apuntava segons la crítica un gran futur. Malauradament l'artista es va suïcidar dos anys més tard..

«Saber-ne més

«Consulti a Wikipèdia

 

 

Pintura d'Antoni Samarra

 

 

 

Nel Boya-de Groot

· El Maresme més que mar ·

Gener-Abril 2012

     Aquesta pintora neerlandesa ens va oferir la seva visió particular de la comarca del Maresme a través d'una mirada particular inspirada en la geografia del conjunt de la trentena de pobles del Maresme.

 

 

 

Pintura de Nel Boya-de Groot

Canet de Mar


Fotografia d'Eugeni Forcano

Sideral

 

Eugeni Forcano

· Eugeni Forcano, fotografies 1960 – 1996 ·

Setembre 2011 -Gener 2012

     La Casa museu va aprofitar la signatura de l'acord de cessió de l'obra del fotògraf Eugeni Forcano per exposar 140 fotografies d'aquest autor a la Sala Jardí que engloben diferents etapes professionals i artístiques d'aquest autor canetenc.

Més informació a www.eugeniforcano.info

© 2012 Casa museu Lluís Domènech i Montaner. Totsels drets reservats.
Xamfrà rieres Buscarons i Gavarra, Canet de Mar 08360. Tel (+34) 937 954 615.
canetmuseu@canetdemar.cat