L’escultura aplicada a l’arquitectura va ser una de les arts que més va brillar al modernisme. En ella van treballar des d’escultors de la importància d’Eusebi Arnau a tallers que, de forma anònima, esculpien els detalls decoratius dels edificis modernistes.

Quan un escultor fa aquest tipus d’obra, la seva creativitat està al servei de la idea de l’arquitecte o del creador de la decoració. Són els encarregats de fer un model en guix, per tal que aquest prototip sigui la referència per traslladar la peça a la pedra o marbre com a material definitiu, tasca realitzada per escultors especialitzats.

Eusebi Arnau va ser l’escultor preferit de Lluís Domènech i Montaner. A Canet, Diego Masana és una presència fonamental. Però no van ser els únics, també un jove Pau Gargallo, i d’altres, van ser els intermediaris entre la idea primigènia de Domènech i Montaner i la pedra.

Però aquests guixos tenen un doble valor, perquè van ser conservats per Domènech i Montaner i, segurament, Ricard de Capmany; conscients de la vàlua d’unes obres on encara era patent la mà dels escultors.
Unes peces que, acompanyades d’una selecció d’escultura modernista, ens presenten un panorama del que va ser l’estatuària a la Barcelona del 1900.

Vicente de la Fuente

És important parlar dels tallers d’escultura ornamental, ja que en molts casos els artistes escultors no podien absorbir tots els encàrrecs i per tant, creada i dibuixada la idea, derivaven el pas a la pedra o altre material a aquests tallers.

Un dels més importants va ser el taller dels germans Juyol (en actiu fins al 1936) el preferit d’arquitectes com Domènech i Montaner o Puig i Cadafalch, tot reproduint al seu taller els seus dibuixos o els models en guix d’escultors com Arnau.

Federico Bechini, italià establert a Barcelona des de l’any 1881; Va executar al Castell de Santa Florentina l’escultura de Miquel Blay per a la tomba de Florentina Malató; i del mateix escultor, el grup de la Cançó Popular a la façana del Palau de la Música Catalana.

Francesc Madurell, Josep Barnades o Carles Flotats, són d’altres escultors que van destacar per el seu treball traduint a la pedra les idees d’arquitectes.

D’altres com els tallers Franzi, Vives i Albareda o Josep Casals es dedicaven al subministrament i treball de pedra i marbre, poliment de passamans, columnes, arrimadors, decoració incisa, etc.

Tots aquests artistes, artesans i industrials, gairebé sempre de forma anònima, van contribuir, amb la seva professionalitat, que les obres imaginades pels arquitectes modernistes, assolissin la seva màxima perfecció.  

Isaac Candelario y Vicente de la Fuente

Del guix a la pedra
Tradicionalment trobem dues tècniques per passar del model en guix a la pedra i que també serveix per a la fusta.

Quan el model i la peça definitiva han de ser d’una mateixa mida se sol utilitzar un puntòmetre. Aquest aparell situa tres punts fixos (creats a partir d’una estructura en forma de T invertida) enmig de la qual hi ha un braç mòbil que s’encarregarà de prendre les mesures, com si es tractés d’un eix de coordenades tridimensional. Cada cop que es trobi un punt en el model, sense moure la mesura, s’ha de traslladar l’estructura a la pedra per trobar el mateix punt de referència. Quants més punts es prenguin més exacta podrà ser la còpia.

En cas que l’escultura resultant es vulgui realitzar d’una mida superior, se sol utilitzar el mètode dels tres compassos. En aquest cas s’han de prendre tres punts mare com a referència a partir dels quals es trobaran la resta de punts.

En tots dos casos, se sol començar pels punts que sobresurten més en l’escultura fins arribar a la zones més profundes de la mateixa.

Natàlia Esquina

Coordinació:

• Casa museu Lluís Domènech i Montaner

Textos:

• Isaac Candelario
• Natàlia Esquinas
• Vicente de la Fuente
• Maria Isabel Marín.

Imatges i fotografies històriques:

• Arxiu Arnau
• Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya
• Arxiu Històric del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya
• Arxiu Històric de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau (AHSCP)
• Arxiu Mas
• Arxiu Municipal de Canet de Mar
• Centre de Documentació de l’Orfeó Català
• Museu Europeu d’Art Modern.

Altres fotografies:

• Natàlia Esquinas
• Viñolas & Ventalles

Reproduccions:

1. Laboratoris color EGM

Restauració obres exposades:

• Gemma Martí, conservadora, restauradora.
• Nuria Avecilla, restauradora de l’Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona
• Alumnes de Practicum del Grau de Conservació i Restauració de BBAA i l'ESCRBCC : Andrea Moreno i Sandra Espiau
• ESCRBCC,  Escola Superior de Conservació i Restauració de Bens Culturals de Catalunya (professora: Montserrat Artigau, alumnes: Alba Benedicto, Adolfo Cardoner, Maria de Puig, Raquel Garcia, Sandra González, Laura Mateo, Irene Pozo, Catalina Prunaux, Claudia Gómez, Aitana Valderrama).

Impressió i Publicitat:

• Impremta Graupera
• Publicitat Fermalli Maresme

Amb la col·laboració:

• Museu del Modernisme Català
• Museu Europeu d’Art Modern
• Galeria Gothsland
• Fundació privada de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau

Agraïments: 

• Adriana Collado (Santa Fe, Argentina)
• Adriana Gey Masana (Rosario, Argentina)
• Joan Reguant (Barcelona)