Casa Domènech

La Casa Domènech era una casa del segle XVIII, de planta i un pis, que es trobava al costat mateix de la Masia Rocosa. L’arquitecte la va comprar l’any 1886 per 42 pessetes i tan bon punt va poder, va enderrocar la paret mitgera que unia les eixides de les dues propietats. D’aquesta manera va comunicar la masia, que era el seu taller, amb la nova casa, destinada a espai familiar. L’any 1918 Domènech va demanar permís a l’Ajuntament de Canet per fer una “reforma o reconstrucción de la casa, levantandola un segundo piso, sobre la parte que no lo tenia, y cambiando de lugar y añadiendo algunos huecos en las paredes de fachada de las plantas baja y principal ya existentes”.  Així, Domènech aprofità l’estructura existent i ideà una nova façana amb obertures de pedra treballada i amb una gran balustrada a la riera Buscarons  mentre que a la riera Gavarra hi va fer noves obertures i hi integrà unes finestres coronel·les. Resolgué també el xamfrà amb la incorporació d’una tribuna amb elements florals i zoomòrfics al primer pis. Tal com recull la petició de la llicència, l’arquitecte aixecà una nova plana de maó vist –tal vegada per rememorar els orígens de l’arquitectura domenequiana amb elements ceràmics d’estil mudèjar i finestres cegues.

L’interior de can Domènech va comptar amb diferents estances domèstiques proveïdes d’elements singulars. A la sala d’estar, altrament dita l’habitació de les cosidores, hi va construir una llar de foc i hi va integrar una prova de guix de Pau Gargallo, que va servir per fer l’escultura de la porta d'accés al pavelló de l’administració de l’Hospital de Sant Pau, mentre que a la xemeneia del menjador, hi va col·locar el guix de l’escut pontifici de la porta d’entrada de la Universitat de Comillas, obra de l’escultor Eusebi Arnau. Aquesta llar de foc es combina amb un parament enrajolat de botons ceràmics i de reflexos metàl·lics dels quatre evangelistes que l’arquitecte va fer servir per decorar el revestiment exterior de l’església del Seminari de Comillas. Aquesta iconografia així com les ceràmiques de policromia groga, blava i de reflexos daurats, inclosos els botons, van estar cuits el 1890 a la Fàbrica Pujol i Bausis, que havia començat a treballar la ceràmica de reflex metàl·lic arran dels treballs de Cantàbria.

Al primer pis de Can Domènech, l’arquitecte hi va distribuir diferents cambres de dormir per als seus fills i també va fer un bany per a la seva esposa, tota una novetat en el Canet dels anys 10. Amb l’ampliació del segon nivell, Domènech no va allargar l’escala existent sinó que va obrir una gran caixa de llum i hi incorporà una escala de cargol que dona accés al segon pis i que integra una part del model de guix de la trona del Seminari de Comillas, obra d’Eusebi Arnau. Tota la casa es va projectar de tal manera que totes les estances tinguessin ventilació i de retruc també llum natural.

Text de Carles Sanz pel catàleg de l’exposició “Empremtes” Casa museu Lluís Domènech i Montaner, 2013.